Ahir llegia a trespams un interessant post d’en Toni on explicava com pareixia mentida que encara s’havés de justificar el desenvolupament fent servir programes lliures en front dels clàssics privatius .Net i J2EE.
La meva resposta es basava en la meva anterior entrada sobre la crisi i la innovació on pareix evident que la única manera de sortir-ne és innovant i els nous bastiments de programació lliures en són una manera excel·lent, ja que permeten reduïr el cost i duració del desenvolupament de manera dramàtica.
Mira per on que avui he llegit un altre post de Alejandro Suárez, un emprenidor del mundillo dels buzz (compta amb vèries empreses a internet) on comenta que amb la crisi molts projectes deixen de ser viables per mor del seu cost i que els programadors de programari lliure tornen a revaloritzar-se.
Si bé la idea de fons és la mateixa, no n’estic del tot d’acord. Sí és cert que el programari lliure en serà el clar guanyador, ja que la qualitat / preu dels programes lliures és insuperable, però els programadors són personatges molt especials.
N’hi ha que no n’aprendran mai i que no creuen en el model de programari lliure. Si hi ha sort, com a molt fabriquen frasses de l’estil «sí, bé, és gratis, no podem demanar més» i d’altres ni això «jo necessito una empresa que em recolzi i no aquesta cosa que ha fet un pringat en les seves estones lliures».
D’altra banda existeix un gran i generalitzat desconeixement sobre el funcionament dels projectes de programari lliure i les seves llicències. Cal explicar un pic i un altre les diferències entre la GPL 2 i la 3 a més de que la majoria no entenen que només existeix l’obligació d’entregar el codi al client, cosa especialment poc retllevant quan es tracta de desenvolupaments a mida, ja que normalment aquests no publiquen el codi font a internet.
La figura del programador serà important i ho serà la figura del programador de programari lliure: tant el que el fabrica com el que el personalitza, però, fixau-vos-hi, es tracta d’un perfil de programador molt especial: un programador de programari lliure que coneix els processos del programari liure, que coneix com funcionen els sistemes de control de versions i sap el que és un branch, un tag, un diff, un patch a més de no tenir problemes en treballar en entorns altament basats en text i manejar apadaçaments de codi i compilar naturalment.
Una persona que està acosutmada a treballar amb GNU/Linux i al menys saps escupir cuatre coses en mitja dotzena de llenguatges de programació com perl, python, ruby, php, java, c/c++, i potser alguns funcionals esotèrics com Lisp, Haskell o privatius i les seves versions lliures com C#, Visual Basic i algun pascaloide.
També coneix força bé Apache i els mòduls relacionats amb la programació web dels llenguatges que millor coneix com Tomcat si és «javero», django si sap python, rails si sap ruby i alguna cosa més -n’hi ha molts- si sap PHP.
Aquest tipus de personatge suposa un ordre del 10% del total de programadors en actiu i en alguns casos, fins i tot no es dedica a programar, sino que es dedica a tasques de caire comercial o al management ja que calen varis anys per tenir els coneixements necessaris i després d’uns anys es tendeix a minusvalorar el treball de programació en favor d’altres tasques més burocràtiques o amb una forta component de relació humana amb altres professionals, directius o clients.
En definitiva, la crisi durà una modernització del desenvolupament de programes que durà inevitablement cap a les plataformes lliures a la fi massivament i la feina de programació, que fins ara s’ha anat deixant als informàtics més joves i poc experimentats, cobrarà una gran rellevància i neixerà la figura del programador senior com a part indispensable del projecte i referent tecnològic com a clau competitiva en fornt de la competència. I lo millor de tot és que en Richard Stallman serà viu per veure-ho :-)
Blog jubilado de Paco Ros 